El Zoo es renova pel 2020

L’objectiu del Zoo de Barcelona de cara el 2020 és renovar set instal·lacions -elefants, tigres, lleons, girafes, hipopòtams, lèmurs i orangutans- posicionar-se com un parc de recerca, conservació i educació seguint la línia actual, i crear un nou delfinari. Així ho va explicar l’alcalde Xavier Trias a la presentació del Pla Estratègic del Zoo pel 2012-2020 el passat 10 de maig. Per tant, queda definitivament descartada la possibilitat de crear un zoo marí al Fòrum.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les imatges de la galeria són una simulació (menys la segona de l’hipopòtam) de les propostes per renovar les set instal·lacions./ Zoo de Barcelona.

La transformació i modernització física del Zoo es durà a terme sense augmentar-ne la superfície total, de 13,5 hectàrees. Per aprofitar millor l’espai, es recuperaran una bona part de parterres no útils que ara ocupen el 60%.  A més, la millora de les instal·lacions se centrarà en l’enriquiment dels animals per afavorir el seu benestar.

Els dos grups de goril·les intercanvien instal·lació

Els dos grups de goril·les del Zoo de Barcelona han canviat de recinte per facilitar el treball dels cuidadors. La família del Floquet de Neu torna a la seva antiga instal·lació, i els nouvinguts es desplacen a la gàbia descoberta.

Els responsables del Zoo han considerat necessari el canvi perquè Xebo, el fill de Floquet de Neu, és vell i requereix d’un espai cobert per resguardar-se quan fa mal temps. A més, tant ell com la seva família disposaran d’un dormitori més proper i còmode.

L’Ebobo i una de les seves femelles juguen a la seva antiga instal·lació amb lianes reciclades, una altra mesura d’enriquiment del Zoo./ Clara Roig

La cap del departament dels primats, Maria Teresa Abelló, assegura que el canvi també afavorirà l’altre grup de goril·les, el de l’Ebobo. D’individus més joves i en edat de reproducció, el grup se sentirà amb més llibertat perquè el nou hàbitat compta amb espais on es poden amagar dels visitants.

Aquest intercanvi de gàbies respon a la política del Zoo, que creu que el desplaçament enriqueix la qualitat de vida dels animals.  Es tracta d’una mesura per tal que els primats actuïn com si es trobessin en el seu hàbitat natural.

Nota: Aquesta notícia està escrita en un format radiofònic. Pròximament penjarem la grabació perquè ho pogueu escoltar amb les nostres veus i les d’alguns col·laboradors!

El voltor negre està incubant ous per primer cop al Zoo de Barcelona

La femella de voltors negres fa dues setmanes que està incubant. Els ous poden o no estar fecundats, però això no se sabrà fins d’aquí a uns 40 dies ja que la cova dura entre 50 i 62 dies. Aquesta és la primera vegada que la parella de voltors negres ponen ous al Zoo de Barcelona. Ambdós exemplars, mascle i femella, van venir del Zoo de Madrid el febrer del 2010, on també vivien junts. La parella és propietat de l’administració, qui controla el desenvolupament de l’espècie a Espanya.

El voltor negre és un animal de mides considerables i fa al voltant d’un metre./ Imatge cedida pel Zoo de Barcelona

La cria en captivitat d’aquesta espècie autòctona és molt difícil d’aconseguir i el Zoo de Barcelona participa en un pla de cria europeu (EEP). A més a més, en moltes de les seves àrees de distribució es troba en greu perill d’extinció. El voltor negre viu únicament en els boscos mediterranis, a diferència del seu familiar, el voltor comú, que també habita en penya-segats.

Les actuals poblacions ibèriques s’ubiquen a la serra de Mallorca i al centre i sud-oest d’Espanya, i al Pirineu català s’han introduït recentment alguns exemplars. També existeixen poblacions a l’est d’Europa i al centre d’Àsia, però el 80% de l’espècie es troba a Espanya.

Quines són les diferències entre els lleons marins i les foques?

Sabies que…

Els lleons marins són molt diferents a les foques encara que el seu aspecte sigui semblant a simple vista i ens provoqui confusions. En primer lloc, els lleons marins tenen dues petites orelles exteriors. Les foques, en canvi, tenen oïda però no orifici. L’altra gran diferència rau en les aletes posteriors, que els lleons marins són capaços de doblegar. Això els permet caminar sense recolzar la panxa a terra, al contrari de les foques, que s’arrosseguen. El lleó marí, doncs, és un animal molt més àgil i flexible que la foca. És capaç de donar voltes, saltar, torçar tot el coll fins tocar-se l’esquena o aixecar-se dempeus sobre les aletes posteriors.

Els animals reconeixen els seus cuidadors a través de la veu, l'olor i els senyals./ Clara Roig

El lleó marí és molt flexible i pot mantenir diferents postures. És òptim per sessions cara al públic./ Clara Roig

Els lleons marins tenen el cos recobert de pèl per aïllar-se del fred a dins de l’aigua. Tot i això, si fa massa calor poden treure fora de l’aigua tan les aletes pectorals com posteriors per mantenir una temperatura adequada. El pelatge el muden dues vegades l’any i s’ajuden de les tres ungles que tenen a les aletes posteriors per canviar-lo. Com que han de caçar dins de l’aigua, tenen molt bona vista. De nit, però, utilitzen els bigotis per captar les vibracions dels peixos.

La diferència entre mascles i femelles és molt notòria, característica anomenada científicament dimorfisme sexual. El mascle pot arribar a pesar uns 150 kg més que les femelles. Alhora, té la boca més desenvolupada i el coll més greixós i carnós perquè s’ha de defensar de les mossegades dels altres mascles en la lluita per aconseguir les femelles, amb les que forma un harem o grup.

Les sessions estan formades per dos entrenadors, tres femelles i un mascle./ Clara Roig

 Tot això és el que expliquen els entrenadors dels lleons marins a la sessió educativa que donen alguns dies a les 12:30 a l’Aquarama, la insta-l·lació dels dofins. El Zoo de Barcelona té l’espècie de lleons marins de Califòrnia. Els cuidadors ensinistren els animals a través d’un sistema de premi. Cada vegada que ho fan bé, se’ls hi dóna menjar. A més, utilitzen la veu i senyals de mans perquè els lleons marins reconeguin els exercicis. Se’ls entrena des de ben petits, quan comencen a ingerir peix, i triguen al voltant d’un any a estar perfectament ensinistrats.

D’aquí poc es podran veure al Zoo les tortugues d’estany o rierol

La instal·lació prevista per les tortugues de rierol es troba davant de les foques, a la zona del terrari. /Clara Roig

El Parc del Llobregat cedirà al Zoo de Barcelona uns quants exemplars de  tortugues d’estany o rierol per dur a terme un programa de cria i reproducció. Les tortugues s’ubicaran a una instal·lació construïda fa un mes i on actualment hi ha la tortuga de Florida, que es portaria al terrari. La intenció dels criadors del Zoo és que les tortugues ponguin els ous a la sorra del mig del llac. Després es recollirien i es posarien a les incubadores del terrari perquè altres animals com el bernat pescaire no se’ls mengessin.

El conveni ha de servir per la conservació de les tortugues de rierol, una espècie autòctona que viu a la desembocadura del riu Llobregat. Actualment està en perill d’extinció a causa de la degradació del seu hàbitat natural i la competència amb noves espècies introduïdes per l’home.

Les incubadores del terrari serveixen per la cria protegida d'amfibis i rèptils./ Clara Roig

Les tortugues de Florida, en canvi, són una espècie típica de les aigües americanes que es pot trobar a les botigues. Tot i això, se n’ha de controlar la població perquè està envaint el territori espanyol i representa un perill per l’equilibri ecològic d’alguns ecosistemes aquàtics del país.

Els dragons de Komodo es preparen per un segon intent d’aparellament

Els dragons de Komodo són animals de grans mides i la seva associació és agresiva i poden sortir-ne amb ferides.

El pròxim 11 d’abril els encarregats del projecte de reproducció dels dragons de Komodo del Zoo de Barcelona intentaran per segon cop ajuntar els dos exemplars.  Hi ha indicis que la femella està més receptiva i per això es tornarà a provar. La primera vegada va ser el mes passat i no va donar resultats positius.

Durant aquest temps s’ha continuat amb el reconeixement visual i olfactiu. La femella ara es quedava més a prop de la reixa i no mostrava signes d’agressivitat ni de voler fugir. Les ecografies també mostren que els fol·licles de l’ovari han augmentat de mida i això pot significar que estigui acumulant reserves per fabricar els ous. A més a més, les anàlisis de sang han donat una quantitat més alta d’hormones.

Tot sembla indicar que aquest cop la femella estarà més involucrada en l’acte de reproducció i és possible que l’intent acabi fructificant. Estigueu atents a l’exclusiva del dia 11 d’abril!

Arriba una zebra del Zoo de Rotterdam després d’un llarg viatge per carretera

Una femella de Zebra de Chapman va arribar el divendres 2 de març del Zoo de Rotterdam. La incorporació servirà per augmentar el grup de zebres del Zoo de Barcelona ja que les altres femelles són grans i no podien criar amb el mascle jove. La femella nouvinguda també és jove i així es podran reproduir.

El grup de zebres conviu amb estruços i nyus blaus de barba negre./ Clara Roig

El trasllat es va fer per carretera des d’Holanda i va durar 12 hores més de l’habitual perquè el camió es va avariar a Bordeus i van haver de buscar un transport alternatiu. El viatge, però, no va repercutir negativament en la salut de la zebra.

El transport per carretera és dels més usats per traslladar animals perquè permet la vigilància constant. Per llargues distàncies s’utilitza l’avió. La decisió per escollir entre un i altre es fa depenent de la durada del viatge i del tipus d’animal. Algunes espècies de primats, per exemple, tenen més tendència a posar-se nerviosos i poden arribar amb ferides greus.

Aquí podeu trobar tota una gal·leria de fotos inèdita sobre com conviuen les zebres de Chapman amb nyus i estruços a la instal·lació de la Sabana Africana!

El genoma del goril·la mostra una proximitat més gran amb l’ésser humà

La seqüenciació per primer cop del genoma del goril·la ha permès descobrir que un terç de l’ADN de l’home és més proper al del goril·la que al del ximpanzé. L’arbre evolutiu preestablert fins ara establia el ximpanzé com el primat més pròxim a l’home i en segon lloc el goril·la. Així doncs, “el procés de creació de les tres espècies va ser molt més ràpid i complex del que ens pensàvem”, conclou Tomàs Marquès-Bonet, cap del Laboratori de Genòmica de Primats i coordinador de l’aportació espanyola en el projecte internacional.

Tomàs Marquès-Bonet ens ha explicat personalment els resultats del seu estudi al Zoo de Barcelona./ Marina Sánchez

Els resultats extrets de l’estudi del genoma han reconciliat la comunitat científica a l’hora de determinar el moment d’especiació de l’home, és a dir, quan es va diferenciar biològicament dels primats. Entre paleontòlegs i genetistes hi havia un decalatge de 2 o 3 milions d’anys i ara es creu que la solució està al mig, fa uns 7.000 milions d’anys.

A més a més, abans es vinculaven els gens de l’oïda amb la parla humana perquè eren els que s’havien desenvolupat més ràpid. Aquesta relació ha quedat invàlida ja que s’ha descobert que els “mateixos gens del goril·la són igual de ràpids i tenen les mateixes variants que en els humans”, ens explica Tomàs Marquès aprofitant una entrevista de TV3 al Zoo de Barcelona.

“En l’aparellament dels dragons de Komodo la femella ha de tenir un paper molt més actiu que el mascle”

Manel Aresté és el cap de coordinació del terrari del Zoo de Barcelona. Com a biòleg es va especialitzar en etologia però quan va entrar a treballar al Zoo de Barcelona fa 30 anys es va dedicar als rèptils i als amfibis.

Manel Aresté s'encarrega del projecte de reproducció i cria dels dragons de Komodo al Zoo de Barcelona./ Clara Roig

La seva feina es basa en la conservació i el manteniment del terrari: comprovar les condicions dels animals, regular la temperatura i la humitat, donar ordres als cuidadors per si un animal no ha menjat durant dies o té alguna ferida, entre moltes altres coses.

Fa poc s’ha produït el primer intent d’aparellament dels dragons de Komodo entre la femella i un dels dos mascles. Com ha sigut tot el procés?

Abans d’ajuntar els dragons de Komodo hi ha d’haver un protocol perquè l’associació és agressiva encara que vagi bé: els animals lluiten i poden haver-hi ferides. Per això, just abans de fer el primer intent d’aproximació els hi vam tallar les ungles, que les tenen molt llargues, i els hi vam donar més menjar de l’habitual perquè estiguessin relaxats i el mascle no pogués córrer tant.

És veritat que són animals molt perillosos?

L'exemplar mascle seleccionat per la reproducció és el de dimensions més petites i el que mostrava més interès per la femella./ Clara Roig

No són excessivament agressius cap a les persones. Tot i això, en unmoment determinat si tenen gana poden arribar a ser-ho molt. Com que tenen moltes bactèries a la boca és fàcil agafar infeccions amb una mossegada seva i que s’estengui produint una septicèmia. És així com acaben de matar les seves preses. Per això nosaltres intentem evitar el contacte directe amb l’animal.

Com ho feu per dominar-los, doncs?

Ho fem a través d’un túnel d’entrenament. Per exemple, els hi fem associar el menjar amb un pal que té una franja blanca. Una vegada toquen el pal els hi donem menjar. Al final de l’entrenament, els hi donem el pal però fins el cap d’una estona no els hi donem el menjar. Així s’estan quiets i durant aquest temps aprofitem per tallar-lis les ungles.

Perquè al Zoo hi ha paons i gats en llibertat?

Sabies que…

Els paons són una espècie ornamental i és tradició a la majoria de parcs i zoos tenir-los a mode de decoració. Són animals domèstics, tranquils i que agraden a la gent. El Zoo de Barcelona consta d’uns 50 exemplars passejant pel recinte amb total llibertat i són molt fàcils de veure.

Els paons es po trobar a qualsevol lloc: a la gespa, entre els arbres, al camí de terra o a l'asfalt./ Marina Sánchez

Tot i això, se’n controla la població perquè no augmenti massa. Els que tenen el plomatge blanc són albins i tenen el mateix problema a la pell que tenia el Floquet de Neu. El Zoo té els paons des dels seus inicis, quan encara hi havia ànecs i gallines.

Els gats salvatges, en canvi, són un perill pels altres animals perquè es mengen el seu menjar i poden portar malalties. Entren saltant pel mur que dóna al Parc de la Ciutadella.

El Zoo està duent a terme una campanya de control i els hi posen trampes amagades per esterilitzar-los per tal que no es puguin reproduir. A més que capturar-los està fora de la llei, no resoldria el problema perquè en vindrien més. Els gats són animals territorials i mentre hi ha uns quants establerts en un lloc, els demés no poden ser-hi. Per tant, si se’ls tragués del Zoo vindrien  altres que viuen al voltant del Parc de la Ciutadella.

Els gats són més esquius i per això corren per trobar un amagatall./ Marina Sánchez